lunes 3 de octubre de 2011

Ei companys! Ací van algunes fotos dels bons moments que hem passat aquest cap de setmana al Madstage, amb un temps inmillorable i una companyia genial!

Un grupet (13 persones i Jep, el gosset!), vam pujar a la Punta Harlé, un cim impressionant i solitari. Tot un descobriment!

entrada completa

lunes 26 de septiembre de 2011

Diumenge 25 de setembre 2011
Un recull de fotos de l'escalada a la cresta de Llosars, des de el coll inferior al coll superior de Llosars, passant per les Agulles Argarot Sur (3039m), Argarot (3040m), Tchihatcheff (3049m) i Franqueville (3065m)

entrada completa

jueves 18 de agosto de 2011

15 d'Agost 2011

L'objectiu d'aquesta travessa era fer els cims de 3000 m que hi han des de la Muela del Pic Alba fins al Cordier.

A les 5:30 del matí, Manu, Jordi i Orene sortim de Llanos i s'enfilem cap a la Coma de Paderna.

Guanyem alçada ràpidament, accedint a la collada de Paderna i des d'aquesta seguint la carena (morrena).

A l'esquerra, un curt corredor de roca solta ens deixa al collado de Alba (3081m) a les 10:00. Deixem trastos i es dirigim a
l'Oest per fer el Diente i la Muela del Pic Alba (3111 m i 3120 m respectivament).

Els núvols comencen a crèixer i no parem de vigilar-los. Ara es dirigim a la Punta Delmás (3158m), un cim algo despenjat de la línea de cims (cap al N), però que paga la pena visitar, accedint per una bonica i aèrea aresta, amb pasos atlètics.

D'aquest cim anem al Pic Mir (3185 m) i a continuació, seguint l'estreta carena guanyem metres i arribem al Pic Sayó (3211 m).
Ja portem 5 tresmilets i el temps sembla que aguanta!!

Baixem i pugem al Cordier (3263m), tornem i des del coll de Cordier, on comencen a caure algunes gotes, ràpidament es dirigim a Le Bondidier (3146m), punt culminant de la nostra travessa i un cim que no ens defrauda gens.

La baixada, per Cregüenya, aprofitant per descansar una estona al vivac d'escaladors, on es refugiem a temps d'una forta
tempesta d'estiu.

Finalment no ens cal treure corda ni catxarros, tot i que no ha estat de més portar el material..qui sap!
Hem fet 7 tresmils! Però sense dubte, lo millor ha sigut: la companyia, les panoràmiques i la solitut de la ruta! (eclipsada segurament per la presència de l'Aneto).

El massís de la maladeta, una vegada més, no ens deixa indiferents!

entrada completa